infoempreses

Si vols suport extern, visita la nostra web:
imatge dades.cat

Les empreses millors - L'estudi de Jim Collins

Jim Collins és considerat com un dels principals gurus dels negocis d'Amèrica , és "un estudiant i mestre " de les grans companyies. Jim Collins ha après a veure com creixen les empreses, i com aconseguir un rendiment superior d‘elles. Ha escrit diversos llibres de gestió.

És ex professor de la Universitat de Stanford i també treballa actualment com a investigador. Sovint contribueix a la Harvard Business Review i altres revistes, diaris, etc. En el seu llibre “Good to Great” explica la seva recerca per trobar el perquè hi ha empreses que sobresurten.

"Per què algunes companyies fan el salt ... i altres no"

Amb base en evidències i tractament estadístic de grans volums de dades, l'autor del llibre (Jim Collins) destapa els principis intemporals en com algunes empreses produeixen de forma sostinguda grans resultats i han aconseguit mantenir-los durant molts anys.

Es van seleccionar dos grups de companyies de comparació:

1. Empreses del mateix sector amb els mateixos recursos i oportunitats que el grup excel·lent, però que no van mostrar cap salt en el rendiment,

2. Les empreses que van fer un canvi a curt termini, però no van mantenir la trajectòria

Es va observar que:

1. Deu dels onze líders de les companyies excel·lents, els gerents van arribar des de l'interior. No eren estrangers contractats per "salvar" l'empresa. Eren persones que van treballar durant molts anys a l'empresa o eren membres de la família propietària.

2. La estratègia que seguien per créixer, de per si, no les diferenciava de companyies dels grups de comparació.

3. Les bones empreses es centraven en el que “no s’ha de fer”  i el que s’ha de deixar de fer.

4. La tecnologia no tenia res a veure amb la transformació de les empreses que passaven de ser bones a excel·lents. La tecnologia pot accelerar el procés, però no és la causa de l‘èxit.

5. Les fusions i adquisicions no causen una transformació empresa bona a excel·lent.

6. Les bones empreses presten poca atenció a la gestió del canvi o la motivació de les persones. Sota les condicions adequades, aquests problemes de motivació desapareixen de forma natural pel mateix èxit de la empresa.

7. Les empreses excel·lents no necessiten cap nom nou, lema, o posar en marxa un programa. El salt es produeix pels resultats del rendiment, no per un procés revolucionari.

8. La grandesa no està en funció de les circumstàncies, és clarament una qüestió de consciència i d’elecció.

9. Totes les empreses de bones a grans tenien gerents amb el què el autor anomena "Nivell 5" de lideratge:

Nivell 1: és un individu capaç
nivell 2: és un Contribuent
Nivell 3 és l'encarregat competent
nivell 4 és un líder eficaç,
Nivell 5 és l'Executiu, que basa la grandesa perdurable a través d'una paradoxal humilitat personal i professional.

10. Els líders de les empreses excel·lents son modestos i discrets. En contrast, dos terços de les companyies de comparació tenien líders amb gegantins egos personals que han contribuït al fracàs o la mediocritat continua de l'empresa.

11. Els líders de les empreses excel·lents estan fanàticament infectats amb una necessitat incurable de produir resultats sostinguts. Estan decidits a fer tot el necessari per fer la gran empresa, no importa com de gran o difícil siguin les decisions.

12. Abans de preguntar-nos com van aconseguir ser excel·lents, ens trobem que les empreses que sobresurten hem de mirar “qui” les va fer excel·lents. El líder d’aquestes empreses sempre busca qui són les persones adequades per a l'equip.

13. Les empreses mediocres utilitzen els acomiadaments molt més que les empreses de excel·lents (les quals no es basen en els acomiadaments o la reestructuració per millorar el rendiment).

14. Els equips de gestió consisteixen en persones que debaten enèrgicament la recerca de les millors respostes, però que unifiquen al final les decisions, independentment d'interessos particulars.

15. No hi ha un vincle entre la remuneració directiva i el canvi de empresa mediocre a excel·lent. El propòsit de la remuneració no és "motivar" els comportaments però si el obtenir i mantenir a la gent adequada en el primer lloc.

16. El vell adagi "La gent és el seu actiu més important" és incorrecte. Les persones no són els actius més important. Son les persones adequades l’actiu més important.

17. Si algú és la persona adequada és perquè té el caràcter i les capacitats innates. No pas pels coneixements, habilitats o experiència.

Finalment el llibre ens diu clarament què fan aquests líders descrits, amb una metàfora: “El concepte d'eriçó”, que serveix de línia de connexió durant tot el llibre:

1. Has de cercar ser el millor del món, sent realistes, amb el què vols fer.

2. El què impulsa és el motor econòmic, i per tant has de conèixer quines millores s’han de fer, introduint indicadors adequats del què fas que et marquin el camí a seguir.

3. Estàs profundament apassionat amb el què fas

El llibre està ple exemples que el fan molt clarificador i amè i aquests tres punts son molt ben explicats amb altres metàfores.

El llibre està en castellà EMPRESAS QUE SOBRESALEN (GOOD TO GREAT) de EDICIONES GESTION 2000, 352 pags, ISBN: 9788496426856. La edició en anglès és: Good to Great: Why Some Companies Make the Leap... and Others Don't, 300 pages , ISBN-10: 0066620996. ISBN-13: 978-0066620992.

 

 

   
   
  Dades.cat
  • Estudis econòmics
  • Anàlisi i estadístiques
  • Enquestes
  • Valoració d'empreses
  • www.dades.cat
  •